El desig de filmar

Un taller de creació fílmica, on explorar les possibilitats audiovisuals a partir d’una mirada artística personal.

“He escollit el film perquè es mou, perquè representa una vida canviant, o sigui, la meva vida”, diu l’artista i realitzadora Barbara Hammer. En aquest curs, buscarem connectar la creació i la vida, apropant-nos a l’acte de filmar com una forma d’experimentar amb el que volem expressar i mirar. Filmar el món i les persones que ens envolten sempre és una forma de representar-nos a nosaltres mateixes/os: què ens interessa mirar, des d’on ho volem fer?

Establirem un diàleg amb diferents referents fílmics feministes del vídeo-assaig, cinema experimental i documental, films-diaris, entre d’altres, per conèixer propostes narratives, formals i estètiques que ens introdueixin a diferents usos de les imatges, dels sons, de les paraules, dels cossos, etc.

Aprendrem a jugar amb la composició i el so, l’escriptura i el muntatge per crear peces audiovisuals que tinguin com a objectiu el desenvolupament de la mirada pròpia.

Programa del curs

(+info) (-info)

1. Objectius

Conèixer les obres de diferents artistes i cineastes com a font d’inspiració per a la creació de peces audiovisuals pròpies.
Analitzar i explorar els mecanismes de construcció del punt de vista en el llenguatge audiovisual i cinematogràfic.
Experimentar diverses propostes tècniques i expressives del cinema
Potenciar el desenvolupament de la visió artística pròpia
Realitzar pràctiques creatives a partir de exercicis d’experimentació

2. Continguts

Genealogies fílmiques feministes: propostes de cineastes pioneres.
Narratives de la quotidianitat i de la intimitat: filmar el cos, els espais, els vincles afectius, el paisatge.
Creació experimental: possibilitats expressives del so, de l’enquadrament i la composició, del muntatge i del material d’arxiu.
Com abordar la realització d’una peça fílmica pròpia: recerca i escriptura, exploració i filmació, edició.

3.Metodologia

Visionat, anàlisi i debat en grup
Realització de pràctiques creatives individuals tenint com a punt de partida les obres fílmiques de diferents genealogies artístiques i un marc teòric que pugui orientar la pràctica.
Projecció dels exercicis realitzats i debat en grup: comprensió de la creació com a pràctica col·lectiva.

4. Criteris d’avaluació

Participació en els debats col·lectius
Realització de les pràctiques creatives proposades
Interès i motivació
Assistència

Bibliografia

DE LAURETIS, Teresa, Alicia ya no. Catedra, Madrid, 1992
SOTO CALDERÓN, Andrea, La performativitat de les imatges. Metales Pesados, Chile, 2020
HIRSCH, Marianne, Family Frames, Harvard University Press, Cambridge, 1997
GUARDIOLA, Ingrid, L’ull i la navalla, Arcadia, España, 2018
BORZELLO, Frances, Seeing ourselves – women’s selfportraits. Thames and Hudson, 2016
SOLÀ I SELVA, Anna i Marta, Un trajecte pels feminismes fílmics. Ajuntament de Barcelona, Barcelona, 2022
POLLOCK, Griselda, Encuentros en el museo feminista virtual. Càtedra, España, 2010
LE GUIN, Ursula K., The Carrier Bag, Theory of Fiction. Ignota books, 2019
CHION, Michel, La Audiovision. Paidos Iberica, España, 1993

Condicions d'accés

(+info) (-info)

Curs dirigit a totes les persones interessades en experimentar amb la creació fílmica.
No cal tenir coneixements previs.