Pintura de creació

El curs s’adreça a aquelles persones amb solvència en la tècnica de la pintura, que cerquin assolir un estadi superior de sentit en la praxis de l’art.

El curs es fonamenta en la indagació sobre la naturalesa del procés creatiu. Veure com i de quina manera hom pot accedir al teixit de referents simbòlics-imaginaris que permetin despertar “l’ansietat explicativa” impulsora de la necessitat de la creació.

Hom cerca accelerar el procés d’adquisició d’una estructura de recursos expressius pròpia. Fer possible que l’alumne adquireixi suficiència avaluativa i solvència crítica sobre el seu propi treball.

El mètode de treball es constitueix com una tutoria de la creació, que s’imparteix individualment, tot investigant la naturalesa del procés creatiu en l’obra de cada alumne, i prenent com a base metodològica, el seu propi projecte.

Programa del curs

1. Objectius

Cercar, trobar i fixar els fonaments expressius que permetin obtenir un camí de recerca personal, una conducta artística pròpia que respongui a un projecte de sentit.

L’objectiu fonamental del curs rau en la voluntat d’aconseguir els instruments metodològics que facin possible que cada alumne pugui instal·lar-se en un àmbit singular d’especulació, que creixi en suficiència en la mesura que es desenvolupa el debat crític i el contrast amb les idees i els fets de l’art. Que explori la relació entre l’excel·lència de la forma i el seu significat. Ensems que hom pretén l’adquisició dels recursos expressius més escaients per a cada projecte de treball: a nivell tècnic i a nivell idètic. La forma, el gest, el color, el símbol, com a atributs de la pintura que s’assaja, tot entenent-la com un sistema d’emergència de la voluntat artística, d’expressió de l’anhel de creació.

2. Metodologia

El curs es fonamenta en la indagació sobre la naturalesa del procés creatiu. Veure com i de quina manera hom pot accedir al teixit de referents simbòlico-imaginaris que permetin despertar “l’ansietat explicativa” impulsora de la necessitat de la creació.

Hom cerca accelerar el procés d’adquisició d’una estructura de recursos expressius pròpia. Fer possible que l’alumne adquireixi suficiència avaluativa i solvència crítica sobre el seu propi treball.

Entenem que, al servei d’aquest argumentari, aquelles pràctiques vinculades a la transcriptibilitat del relat, a la il·lustració de referències provinents de les circumstàncies pròpies de la contingència, o a la representació purament narrativa, sense qualificar-les com a obsoletes, no les contemplem com a prioritàries en aquest curs.

Ans d’altri, situem com a eix fonamental de la recerca, la forma. La forma com a categoria germinal del llenguatge, i el llenguatge de l’art, com a episodi d’encontre entre consciència i món.

Opinem inadequat dissociar fons i forma, tot entenent que la forma amb excel·lència artística per se, esdevé concepte, i que no hom fa art sense forma.

El mètode de treball es constitueix com una tutoria de la creació, que s’imparteix individualitzada ment, tot investigant la naturalesa del procés creatiu en l’obra de cada alumne, i prenent com a base metodològica, el seu projecte.

3. Continguts

Sense que calgui considerar el següent llistat de continguts com temes a impartir programàticament, sinó com a coneixements tècnics que es tractaran en la mesura de les especificitats individuals de cada alumne,

  1. Materials: - El suport (teles, bastidors, imprimacions) - La pintura (pigments, aglutinants, mèdiums, vernissos) - Els pinzells (i altres eines).
  2. Tècniques:- Dibuix (esquelet de la pintura) - Oli.
  3. Recursos expressius: - Format - Composició - Proporció - Els fons / La superfície - L’enquadrament - Estructura de la pinzellada / esmaltats - Pintura de línia (imatge cromàtica) - Taca / Gest - Transparència / Veladura / Capes - Textura - Matèria
  4. Fenomenologia de la pintura: - Llum (corpuscular, focal, atmosfèrica, tenebrisme...) - Espai (perspectives, profunditat, primers plans, escala, distorsió...) - Forma (isomorfisme, fractal, gest, forma abstracta...) - Color (dens, translúcid, opac, pur, gamma cromàtica) - Percepció (educació visual, imatge real, imatge evocada...)
  5. Conceptes: - Camp pictòric / Superfície sensible - Associacions visuals - Llenguatge i efectes pictòrics - La intenció poètica - Continguts i significacions

4. Avaluació

L’alumne ha d’haver assistit com a mínim al 85% de las classes

Actitud receptiva al programari del curs i el mètode d’aplicabilitat dispensat pels professors.

Capacitat d’integrar coneixements en l’arquitectura de sentit de l’experiència de l’art.

Esforç i rigor per encalçar els objectius metodològics pautats en la tutoria.

Suficiència en la percepció de la plasticitat, en la comprensió de la ressonància transcendent de la forma, i en la capacitat per gestar un substrat poètic que governi el sentit de la forma.

Capacitats intuïtives pel dibuix, el color, el traç, i el perceptible progrés en aquest camp.

Excel·lència en la factualització de l’art.

Bibliografia

  • CIRLOT, Eduardo. Morfologia y arte contemporáneo, Barcelona, Omega, 1955.
  • DELGADO-Gal, Àlvaro. La essencia del arte, Madrid, taurus, 1996.
  • ECO, Umberto. La Definición del arte, Barcelona : Destino, 2002.
  • WIND, Edgar. La elocuencia de los símbolos, Madrid, Alianza: Alianza Forma, 1993.
  • ALBERS, J. La interaccion del color, Madrid, Alianza forma, 1989.
  • ARNHEIM, Rudolf. Arte y percepción visual: psicología del ojo creador Madrid, Alianza:
  • Alianza: Alianza forma, 1992.
  • ARNHEIM, Rudolf. El Poder del centro : estudio sobre la composición en las artes visuales, Madrid, Akal, cop. 2001.
  • BERGER, John. Algunos pasos hacia una pequeña teoría de lo visible, Madrid , Árdora, 1997.
  • BERGER, John. Mirar, Barcelona, Gustavo Gili, cop. 2001.
  • BERGER, John. Modos de ver, Barcelona, Gustavo Gili, 2002.
  • GOMBRICH, E. H. Arte e ilusión : estudio sobre la psicología de la representación pictórica, Madrid, Debate, 2002.
  • GOMBRICH, E. H. La Imagen y el ojo : nuevos estudios sobre la psicología de la representación pictórica, Madrid, Debate, 2000.
  • GOMBRICH, E. H. El Sentido del orden : estudio sobre la psicología de las artes decorativas, Madrid, Debate, 2004.
  • PARINI, Pino. Los Recorridos de la mirada: del estereotipo a la creatividad, Barcelona, Paidós, cop. 2002.
  • SAUSMAREZ, Maurice de. Diseño básico : dinámica de la forma visual en las artes plásticas, Barcelona, Gustavo Gili, 1995.
  • SUS Montañés, Jesús. Hacia una filosofia de” lo pictórico” : estudio sobre la evolución en la representación de las percepciones visuales,
  • VILLAFAÑE, Justo. Introducción a la teoría de la imagen, Madrid, Pirámide, 2003.
  • WOODFORD, Susan. Cómo mirar un cuadro, Barcelona : Gili, 1992
  • DORFLES, Gillo. Del significado a las opciones, Barcelona, Lumen, 1975.
  • GOMBRICH, E. H. Història de l’art, Barcelona, Columna, 1999.
  • KANDINSKY, Wassily. De lo espiritual en el arte, Barcelona, paidós, 1886.
  • PANOFSKY, Erwin.El significado en las artes visuales. Madrid, alianza: Alianza Forma, 1983,
  • WÖLFFLIN, Heinrich. Conceptos fundamentales de la historia del arte, Madrid, Espasa-Calpe, 1997.
  • GOODMAN, Nelson. Los lenguajes del arte, Barcelona, Seix Barral, 1976.
  • HOFFMAN, Donald D. Inteligencia visual: cómo creamos lo que vemos, Paidós, cop. 2000.

Aquest curs no s'ofereix en l'actual oferta formativa de Massana Permanent.

Consulteu la llista de cursos actius.