Els mecanismes de control no sempre sorgeixen com a prohibicions. Sovint adopten l’aparença d’un joc, d’una pantalla, d’un gest après o d’un protocol que ens dicta com hem de comportar-nos. La norma s’instal·la en els cossos, en els espais que habitem i en les formes amb què aprenem a observar i relacionar-nos.

Les tres obres d’aquesta exposició exploren la tensió entre allò espontani i allò que aprenem a contenir. 

Think outside the (sand)box, de Pep Bauza, parteix del sorral infantil per reflexionar sobre la frontera entre joc i control, relacionant els dispositius pedagògics amb els sistemes contemporanis de vigilància algorítmica. 

A partir d’ara no es pot dir més “vull”,de Bruna Ribas, recupera gestos de la infància mitjançant l’arxiu familiar per qüestionar-se què passa amb allò que aprenem a regular en fer-nos adults i modifica la nostra manera d’expressar-nos.

HTTP_422, de Mei Pinto, porta aquesta càrrega fins al glitch, convertint l’error, la distorsió i la saturació en formes de resistència del cos davant d’allò que no pot ser processat. 

A través de la instal·lació, la interacció, l’arxiu familiar, l’animació, el vídeo i el glitch, els artistes ens situen davant d’uns cossos que aprenen la norma, però que també poden qüestionar-la, alterar-la i desbordar-la. Tres propostes audiovisuals que exploren els límits de la contenció i posen en diàleg les arquitectures de control, la gestualitat i la força de l’error.