Pensar la fotografia. Genealogies històriques i aproximacions teòriques

Docent:

Coordinadores: Elisabet Insenser, Núria F. Rius

Número d'hores:
90 h
Dates:
20/02/2017 al 21/06/2017
Periode:
Segon quadrimestre
Dies:
Dilluns i dimecres
Horari:
de 16:00 a 19:00h
Nivell:
Mig
Condicions d'accés:

No es demanen requisits previs.

Màxim d'alumnes:
15
Preu:
625 + 100€ d’inscripció

Resum

Aquest curs és una aproximació a la reflexió crítica de la fotografia com a mitjà complex i múltiple, des de la perspectiva de diferents genealogies històriques, marcs teòrics i casos d’estudi. Es qüestionaran els diferents espais socio-culturals dins dels quals la tecnologia i el llenguatge fotogràfics s’activen, com són l’administratiu, el científic, el familiar, l’informatiu o l’artístic. Lluny d’una història lineal dels usos fotogràfics, en aquest curs es prestarà especial atenció a la connexió sincrònica i diacrònica entre àmbits, motius visuals, conceptes, discursos i usos, des del segle XIX fins el XXI. Tot aquest procés de reflexió es portarà a terme combinant lectures, tant de textos clàssics com de les últimes aportacions històriques i teòriques, la visita a institucions i, sobretot, el treball i la discussió a l’aula.

Programa

Sessió 1

Elisabet Insenser, Núria F. Rius (Escola Massana. Centre d’art i disseny)

Presentació del curs Pensar la fotografia.

Primeres consideracions històriques i teòriques del dispositiu fotografia, l’experiència de l’acte fotogràfic i la materialitat de les imatges.

Sessió 2

Nuria Peist (Universitat de Barcelona)

Los valores de la fotografía. Entre lo cotidiano y la excepción

Sessió 3

David Gràcia (Escola Massana. Centre d’art i disseny)

L’actualitat com a dispositiu. Fotografia i globalitat

Sessions 4 i 5

David Moriente (Universitat Internacional de Catalunya)

La imagen, la fotografía, lo fotográfico: condiciones de emergencia y elementos modulares

Sessió 6

Jep Martí (Arxiu Municipal de Valls)

L'impacte del daguerreotip en la societat vuitcentista barcelonina (1839-1852)

Sessió 7

M. de los Santos García Felguera (Universitat Pompeu Fabra)

Retratos ‘a màquina’. La práctica y extensión del negocio fotográfico en el s. XIX

Sessió 8

Pep Parer (Fotògraf, historiador i conservador independent)

Materials, procediments i tècniques fotogràfiques dels s. XIX i XX

Sessió 9

Ramon Barnadas (Universitat Autònoma de Barcelona)

L’arribada no reeixida del color a Espanya

Sessió 10

Ricard Marco (Biblioteca de Catalunya)

Visita als fons fotogràfics de la Biblioteca de Catalunya

Sessió 11

Ramon Barnadas (Universitat Autònoma de Barcelona)

Fotografia i excursionisme a la recerca del patrimoni del s. XIX al XX

Sessions 12 i 13

Lourdes Delgado (Escola Internacional de Fotografia Grisart)

El no-significado de la imagen: una aproximación teórica y a través del arte contemporáneo; y un caso de estudio: el retrato policial en la identificación criminal

Sessió 14

Inés Plasencia (Universidad Autónoma de Madrid)

Redes de significación, ciudadanías y fueras de campo en la fotografía de Guinea Ecuatorial (1890-1936). Conceptos para la dislocación del archivo colonial

Sessió 15

Teresa Ferré (Universitat Rovira i Virgili)

El fotoperiodisme en temps de guerra. Dels inicis fins a la II Guerra Mundial

Sessions 16 i 17

Laura Terré (Historiadora independent)

La fotografia espanyola durant les dècades de 1950 i 1960

Sessions 18 i 19

Núria F. Rius (Escola Massana. Centre d’art i disseny / Universitat Pompeu Fabra)

Experiències, pragmàtiques i mètodes representacionals de la fotografia domèstica i vernacular. Des de 1890 fins a la contemporaneïtat.

Sessió 20

Jordi Serchs (Arxiu Fotogràfic de Barcelona)

Visita als fons fotogràfics de l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona

Sessió 21

Rebecca Mutell (BAU. Centre Universitari de Disseny de Barcelona)

La fotografía en el siglo XIX y su influencia en el arte actual

Sessions 22 i 23

Núria Gómez Gabriel (Escola Massana. Centre d’art i disseny / Gestora cultural de la Sala Kino Barcelona)

La fotografia expandida

Sessions 24 i 25

David Moriente (Universitat Internacional de Catalunya)

Narrativas y ficciones en la fotografía

Sessió 26

Pepe Font de Mora, Irene Mendoza (Fundació Foto Colectania)

Visita a la Fundació Foto Colectània

Sessions 27 i 28

Jorge Ribalta (Historiador i comissari independent)

La idea documental. Polítiques de la fotografia en l'espai de l’exposició

Sessió 29

Josep Rigol (Comissari independent; Coordinador general festival internacional SCAN Tarragona)

Gestió, coordinació i producció d'exposicions, certàmens i festivals de fotografia

Sessió 30

Elisabet Insenser, Núria F. Rius (Escola Massana. Centre d’art i disseny)

Sessió de tancament: síntesi, consideracions i conclusió

Objectius

L’objectiu d’aquest curs és oferir eines d’anàlisi i reflexió crítica per pensar la fotografia, tant com a mitjà i com a llenguatge, prenent especial atenció al seu caràcter múltiple. De fons a aquesta voluntat, es troba la urgència d’ocupar un buit en l’espai acadèmic local reservat a l’estudi de la fotografia com l’eina experiencial i visual per excel·lència de la contemporaneïtat.

Continguts

Des dels inicis al 1800 fins al segle XXI, la fotografia s’ha desenvolupat i ramificat en àmbits pre-existents o co-naixents a ella com són l’art i la ciència moderns, la societat de masses i les seves pràctiques en temps de lleure, els mitjans de comunicació o el control administratiu. Es treballaran aquests diferents nòduls al llarg del temps des de tres perspectives combinades: el dibuix genealògic històric, les perspectives teòriques d’anàlisi i el treball amb casos d’estudi. Així s’abordaran els inicis de la ‘idea’ fotografia a principis del s. XIX, s’analitzarà la construcció del camp específicament fotogràfic en estret contacte amb el món de l’art i de la ciència, de la mateixa manera que la naixent indústria fotogràfica, les pràctiques administratives pel control dels ciutadans o la propaganda política, les pràctiques fotoperiodístiques, la fotografia d’aficionat –des dels burgesos primerencs a la fotografia rural del 1970–, l’adopció per part de l’art contemporani de llenguatge fotogràfic i, finalment, la revolució digital i les seves conseqüències.

Pel que fa a les línies d’anàlisi teòric, s’abordaran (o qüestionaran) autors de diferents disciplines interpretatives (teoria crítica, semiòtica, antropologia, sociologia, etc.): Walter Benjamin, Roland Barthes, Pierre Bourdieu, Susan Sontag, Jonathan Crary, Georges Didi-Huberman, Rosalind Krauss, Marina Warner, Jennifer Tucker, Martha Langford, Victor Burgin, John Tagg, Nicholas Mirzoeff, Geoffrey Batchen, Elizabeth Edwards, Régis Durand, James Elkins, etc.

Metodologia

La metodologia del curs es basarà en una teoria pràctica i una pràctica teoritzada. Es pensarà la fotografia des de la seva complexitat, ara experiència i discurs administratiu, domèstic, informatiu, científic o artístic, i s’utilitzaran com a eines de reflexió la història, la teoria i l’estudi de casos. L’equip de docents estarà format per especialistes en cadascun dels àmbits i les classes a l’escola estaran acompanyades de lectures a comentar de teòrics tant clàssics com contemporanis sobre la fotografia. La construcció del coneixement per part del grup serà el mètode pedagògic base, tant en els debats de les lectures com de les pràctiques. En paral·lel i de manera entrecreuada a les classes a l’escola, es visitaran col·leccions, públiques i privades, puntals del teixit patrimonial fotogràfic de Barcelona. Així es reforçarà el mètode dual de la teoria i la materialitat de les imatges.

Criteris d’Avaluació

L’avaluació consistirà, per una banda, en un seguiment continu de la participació activa de l’estudiant tant en els debats com en els exercicis pràctics. Igualment, l’estudiant haurà de desenvolupar un projecte d’investigació al llarg de tot el curs (tema, marc teòric i metodologia lliures, a pactar amb els tutors).

Bibliografia

*Els professors de cada seminari proposaran, amb antelació, un seguit de lectures específiques del seu mòdul.

Bajac, Quentin. La invención de la fotografía: la imagen revelada. Barcelona: Blume, 2011.

La fotografía. La época moderna 1880-1960. Barcelona: Blume, 2015.

Après la photographie. De l'argentique à la révolution numérique. Paris: Gallimard, 2010.

Batchen, Geoffrey. Arder en deseos. La concepción de la fotografía. Barcelona: Gustavo Gili, 2004.

Edwards, Elizabeth (ed.). Anthropology and Photography 1865-1920. London/New York: Yale University Press, 1994.

–Hart, Janice. Photographs, Objectes, Histories: On the Materiality of Images. London/New York: Routledge, 2014.

Elkins, James. What Photography Is?. London/New York: Routledge, 2011.

Frizot, Michel (ed.). A New History of Photography. Colonia: Könemann, 1998.

Nouvelle historire de la Photographie. Paris: Bordas, 1994.

Hirsch, Marianne. Family Frames: Photography, Narrative and Postmemory. Cambridge: Harvard University Press, 1997.

Langford, Martha. Suspended Conversation. The Afterlife of Memory in Photographic Albums. Montreal: McGill-Queen’s University Press, 2008.

Marien, Mary Warner. Photography: A Cultural History. Upper Saddle River, NJ: Pearson Prentice Hall, 2014.

Rosenblum, Naomi. A History of Women Photographers. Londres: Abbeville Press, 1994.

Sánchez Vigil, Juan Miguel (coord.). La fotografía en España de los orígenes al siglo XXI. Madrid: Espasa Calpe, 2001.

Sougez, Marie-Loupe et al. Historia general de la fotografía. Madrid: Cátedra, 2009.

Stimson, Blake. El eje del mundo. Fotografía y nación. Barcelona: Gustavo Gili, 2009.

Trachtenberg, Alan (ed.). Classic Essays on Photography. New Haven: Leete's Island Books, 1980.

Wells, Liz. The Photography reader. Abingdon: Taylor & Francis, 2002.

Revistes acadèmiques recomanables

Études photographiques

History of Photography

Photographies

Photography and Culture

PhotoResearcher

Visual Studies