hem començat el nou curs amb el manifest de david caño

Qüestiona-ho tot.
No et creguis res.
Reprodueix, et diran.
Sigues la teva pròpia marca.
Excel·leix, competeix, ven-te, publicita’t.
Sigues:
consumidor i mercaderia alhora,
La vida.
Ens estan expropiant la vida.
Qüestiona-ho tot.
No et creguis res.
Aprendre a aprendre és el més absurd
que he escoltat mai.
Aprendre a desaprendre tot allò
que t’han inculcat, costa molt.
Tothom aprèn a caminar, a jugar, a estimar
així com qui no vol la cosa
Sense cotilles ni grans llibres
Sense mètodes estrella ni fundacions
fent negoci amb els nostres aprenentatges.
Especialitza’t, centra’t, innova:
l’emprenedoria ets tu.
Només cal tenir una bona idea.
Només cal cercar un bon finançament.
Ens estem consumint mútuament,
Devorant
Quina és la teva nova Story?
La teva última piulada? El teu últim post?
Sigues la teva pròpia marca, et diran.
Ven-te.
Això que sents no és angoixa,
és el buit arrelant a dins teu.
Cuida la imatge, sigues bonic /a,
mostra’t.
Benvingut /da al club,
ens flipes molt,
sobretot el teu engagement.
Ets producte.
Ets rentable.
Si tu vols, pots.
Mira fixament
a la càmera.
A la Cooltura de la imatge
tot penja d’un click.
Una fotografia, un post, un like, un cor.
El patiment no és comercial.
El conflicte avorreix.
La pobresa incomoda.
I malgrat tot, on vivim?
Com vivim?
Qui habita els nostres barris?
De què emmalalteixen els nostres cossos?
Qüestiona-ho tot.
No et creguis res.
Sigues jove si ets manipulable.
Sigues jove si aprens a viure en precari.
Sigues jove si podem fer negoci amb tu.
No hi ha res com la joventut!
Segur que avui has tingut un somni...
Els nostres somnis, els seus malsons,
Amèrica és el poble del costat
I tots/es som artistes, pagesos i contrabandistes.
Ah! i entre la FNAC i el MNAC la diferència,
només,
és d’una lletra.
Blancor transparent que t’enlluerna.
No siguis pamfletari, no siguis populista,
Construeix realitats apassionants,
No és prou trista la vida?
Una vida viscuda
és apassionant
pel nombre de ferides
que deixa,
Mostra les teves cicatrius,
No amaguis les marques.
Aprendre és assumir,
contemplar, rebel·lar-se.
Aprendre
com una forma de mirar.
Aprendre
com una manera de relacionar-nos.
Aprendre és tot allò que ens queda per aprendre,
equivocar-nos, cuidar-nos, tornar-nos a aixecar.
Necessitem el teu talent.
La radicalitat és la forma,
l’estètica.
Confia en la plusvàlua
de la teva creativitat, arribarà.
Sigues tu.
Sigues tu.
Qüestiona-ho tot.
No et creguis res.
Ni tant sols aquestes idees.
Ni tan sols aquestes paraules.
Sigues tu. Però,
no oblidis la resta.
No deixis de mirar el teu voltant:
la ciutat-fàbrica, el territori expropiat.
Els sabers que et voldran compartimentar.
El rànquing on et voldran classificar.
L’aïllament al que et voldran sotmetre.
La solitud és un melanoma
en fase IV.
Aprendre com a acte comunitari.
Aprendre com a Art
i no com a doctrina.
Aprendre per (re)trobar-nos.
Aprendre com un esforç mutu.
Aprendre com a poema.
Aprendre com una declaració d’amor.

Text de David Caño
Disseny de Bendita Gloria