Més enllà dels coneixements instrumentals, tècnics i conceptuals que un professor pot transmetre als seus alumnes, hi ha un altre nivell, vivencial, personal, que l’alumne ha d’experimentar per sí mateix per tal de trobar el seu propi camí cap a la pintura: en aquest camí no hi ha normes, ni escoles, ni llenguatges més adients. És la pròpia experimentació activa la que porta l’artista jove a descobrir, des de la sinceritat més personal, què és la pintura, què és per a ell la pintura.

Aquest és el sentit de la proposta dels diàlegs iniciàtics.

Enguany Josep Madaula, pintor i professor de pintura de l’Escola Massana, proposa als seus alumnes, Juan José Cano i Estela Ortiz, un diàleg sobre la pintura de temes propers, dels interiors, de la intimitat, de les coses petites, de les vivències i accions qüotidianes que malgrat la seva aparent intrascendència, resulten –potser– universals.

En un temps dominat per les imatges tecnològiques, tots tres comparteixen la voluntat de reivindicar la mà i l’ofici, el sentiment d’entendre la pintura en la seva fisicitat més pura: la materialitat dels pigments i el suport, l’alquímia que transforma un color en una percepció, la percepció en una atmosfera, un record, un ambient... Coincideixen en que l’essència de la pintura no es troba en el tema, en la seva suposada relevància. Pintar no es un acte d’imaginació, ni consisteix en l’originalitat de la idea que es vol transmetre; n’hi ha suficient amb saber mirar, mirar amb ulls de pintor i deixar-se seduïr per allò que ens envolta. Deixar-se seduïr i voler plasmar-ho en colors i formes sobre el paper, sobre la tela. La magia de recrear llocs, objectes, accions en un diàleg amb la materialitat del procés mateix de pintar.

Trascendir la realitat exacta, buscar l’implicació emocional del tema. Anar a contracorrent, per lliure. Pintar pel plaer de fer-ho, deslligats d’especulacions conceptuals o experimentals. Pintar sense necessitat de justificar-se, proposar o explicar. Pintar tan sols. Pintar des del coneixement però en llibertat i buscant –potser- això que als nostres dies sembla quasi extravagant: el gust, la fascinació de plasmar sobre un suport una percepció, un lloc, un detall, una atmosfera que ens atreu.
 
Aquesta és la proposta.
 
Cristina Serrate *
Setembre de 2014
 
* Cristina Serrate és professora de l’Escola Massana i explica als seus alumnes Història de l’Art.


Del 18 de setembre al 14 d’octubre de 2014
Fundació SETBA
Plaça Reial, 10, 1r 2a
08002 Barcelona
www.fundaciosetba.org