Cartografia crítica. Art i cartografia des del pensament crític

Docent:

Diana Padrón Alonso - dianapadronalonso.com

Número d'hores:
60h
Dates:
30.10.2017-23.2.2018
Dies:
Dimarts
Horari:
16.00–20.00h
Nivell:
intermedi
Condicions d'accés:

titulats i estudiants de grau, equivalent o superior en les àrees disciplinàries indicades*
*Àrees disciplinàries: Arts Plàstiques i Visuals, Fotografia i Pràctiques Documentals, Història de l'Art Contemporani, Teoria i Estètica de l'Art, Estudis Visuals, Història de la Cartografia, Geografia, Antropologia, Estudis Urbans, Filosofia, Estudis de Gènere, Estudis postcolonials, Humanitats, Ciències Socials

Màxim d'alumnes:
15
Preu:
450 + 100€ d’inscripció

Resum

Enfront de la imposició de les formes de representació de l'espai derivats del sistema euclidià, des de la segona meitat del segle XX, han anat apareixent formes d'art crítiques involucrades en processos de reinterpretació del territori i l'espai a través de la pràctica cartogràfica. Partint d'aquesta proliferació de pràctiques artístiques, estudis, tallers, exposicions i projectes de múltiples formats, generats en els últims anys des de la cultura contemporània al voltant de la pràctica cartogràfica, es proposa un curs on desenvolupar eines per poder abordar aquesta producció cultural, ja sigui des del punt de vista analític com pràctic.

Aquest curs teòric / pràctic tindrà com a objectiu identificar les lògiques que, segons els diversos imperatius històrics, econòmics i polítics, són subjacents al dispositiu cartogràfic, per poder ubicar epistemològica, política i estèticament la pràctica cartogràfica desenvolupada des del pensament crític contemporani, així com conèixer diverses metodologies cartogràfiques en l'àmbit de les arts visuals. A més, es proposa una anàlisi dins d'un marc teòric transdiciplinari, garantint un coneixement base de la Història de la Cartografia, la Teoria i Història de l'Art i les Ciències Socials, i afavorir així l'amplitud de possibilitats per pensar i practicar la cartografia.

Les sessions es dividiran en sessions teòriques i tallers, així com sessions de treball de camp en què es visitaran diversos centres i llocs de la ciutat de Barcelona, on es posarà en pràctica la matèria impartida. Així mateix, durant el curs es comptarà amb la possibilitat de convidar a algun artista o expert en la matèria a alguna de les sessions. Donat el caràcter teòric / pràctic del curs, es contemplarà també amb la possibilitat d'organitzar una presentació pública dels treballs finals en format exposició en algun espai de la ciutat de Barcelona. D'acord al criteri d'avaluació, els estudiants que aprovin el curs rebran un certificat final.

Programa

Continguts

  • Aproximacions al pensament crític. (4 hores)
    Introducció al curs. Una genealogia de la Teoria Crítica. Art, cartografia i pensament crític. Abecedari de Gilles Deleuze.
  • El Dispositiu Cartogràfic (6 hores)
    Què és un dispositiu? Què és un dispositiu cartogràfic? Què és un dispositiu cartogràfic crític? Fonaments del llenguatge cartogràfic. Aproximacions artístiques a la pràctica taxonòmica i cartogràfica.
  • Del Rigor en la Ciència (12 hores)
    Introducció a la història de la cartografia. Institut Cartogràfic de Catalunya. Crisi de la raó cartogràfica: Estudis culturals, postcolonialisme i crítica de la representació. El Spatial Turn. Respostes des de l'art contemporani.
  • Del Mapa al laberint I (12 hores)
    Pensar en laberint. Experiments situacionistes, caminar com a pràctica estètica i altres propostes artístiques des del pensament nòmada. Deriva situacionista a la ciutat de Barcelona.
  • Del Mapa al laberint II (12 hores)
    Rizomes, xarxes i eixams. La producció cartogràfica a l'abast de tots: Google, Twitter i Facebook. Eines cartogràfiques participatives per al servei social i artístic: Open Street Maps i Meipi. Processos cartogràfics participatius en el context de Barcelona.
  • Altres comportaments cartogràfics en l'art contemporani (10 hores)
    Land Art. Timelines i Timescapes. Cosmologies. Cartografies corporals i performatives.
  • Ce n’est pas le monde (4 hores)
    Conclusions i presentacions del treball final de curs.

Objectius

El curs tindrà com a objectiu identificar les lògiques que, segons els diversos imperatius històrics, econòmics i polítics són subjacents al dispositiu cartogràfic, per poder ubicar epistemològica, política i estèticament la pràctica cartogràfica desenvolupada des del pensament crític contemporani, així com gestionar diverses metodologies cartogràfiques en l'àmbit de les arts visuals. Així mateix, es proposa una anàlisi dins d'un marc teòric transdiciplinari, garantint un coneixement base a la Història de la Cartografia, així com en la Teoria i Història de l'Art i les Ciències Socials, i afavorir al mateix temps un ventall de possibilitats per pensar i practicar la cartografia.

Metodologia

La metodologia de treball ha estat dissenyada en 7 temes. Aquests temes es corresponen amb diverses genealogies de la pràctica cartogràfica des de l'art i el pensament crític. El curs ha estat programat des d'un enfocament teorico-pràctic per possibilitar un aprenentatge creatiu i atractiu per als estudiants, permetent que pugui abordar des de diferents àmbits disciplinaris. La major part de les activitats es realitzaran col·lectiva o individualment durant les hores lectives a excepció del treball final del curs que es desenvoluparà per compte de l'estudiant i es presentarà a la resta de companys l'última setmana de curs. Aquest treball final podrà escollir-se entre un treball teòric o un de pràctic. L'estudiant que esculli realitzar el treball final en format teòric haurà de desenvolupar en 15000 caràcters una anàlisi des d'algun dels paradigmes cartogràfics exposats durant el curs on s'incloguin 4 casos d'estudi. D'altra banda, als estudiants interessats en presentar un treball final pràctic se'ls sol·licitarà una proposta d'acció-intervenció cartogràfica localitzada geogràficament, que pot documentar-se en format lliure (fotografia, vídeo, dibuix, registre sonor, altres), però al que haurà d'acompanyar d'un document de 5000 caràcters on ha d'incloure: objectius de la proposta, fonaments teòrics i memòria de l'acció-intervenció. Així mateix s'habilitarà una plataforma virtual de discussió durant el curs per promoure l'intercanvi entre els estudiants.

Criteris d'Avaluació

L'avaluació que s'aplicarà durant el curs serà qualitativa, valorant la participació en les sessions, les activitats presencials, i el treball final. Es considerarà com a aprovat l'estudiant que completi el 80% de totes aquestes activitats. Les discussions en els fòrums i les tutories contribuiran a precisar aquesta avaluació.

Treball de camp

Per necessitats del curs en els temes 3, 4 i 5 han estat incloses sessions de treball de camp que es desenvoluparan en diversos espais fora de l'escola:

  • Tema 3: Visita a l'Institut Cartogràfic de Catalunya
  • Tema 4: Deriva realitzada a la ciutat de Barcelona (llocs específics a definir amb el grup)
  • Tema 5: Processos cartogràfics participatius en el context de Barcelona (llocs específics a definir amb el grup)

Recursos docents i materials de treball

  • A les lectures obligatòries es tindrà accés a través de fotocòpies o consulta en biblioteca
  • Per a la consulta de la bibliografia recomanada es suggeriran biblioteques públiques
  • El material de treball l'aportarà cada estudiant depenent de la seva proposta

Bibliografia

Bibliografia obligatòria

Aproximacions a una Teoria Crítica

  • PARNET, C. Abecedario de Gilles Deleuze. Pierre-André Boutang, 1996

El Dispositiu Cartogràfic

  • AA.VV. Preguntas sobre Geografía. Entrevista a Michael Foucault, en Herodote, 1976
  • AGAMBEN, G. ¿Qué es un dispositivo?, en ¿Qué es lo contemporáneo?, Arcadia, Barcelona, 2009
  • HARLEY, B. Hacia una deconstrucción del mapa, en La nueva naturaleza de los mapas. Fondo de Cultura Económica, México D.F. 2005

De l'Rigor en la Ciència

  • BORGES, J. L. Del Rigor en la Ciencia, en El Hacedor, Mondadori, 2012
  • CARBALLO, F. Hacia la cartografía de un nuevo mundo: pensamiento descolonial y desoccidentalización (un diálogo con Walter Mignolo), en Otros Logos. Revista de Estudios Críticos, 2012
  • DE DIEGO, E. Contra el Mapa. Siruela, Madrid, 2008
  • THROWER, N.J.W. La cartografía moderna, en Mapas y Civilización, Serbal, Barcelona, 2002

Del Mapa al laberint I

  • CARERI, F. Walkscapes. El andar como práctica estética. Gustavo Gili, Barcelona, 2013
  • DEBORD, G. Teoría de la Deriva, en La realización del arte, Madrid, Literatura Gris, 1999
  • FARINELLI, F. Del Mapa al laberinto. Bernat Lladó (trad.), Icaria, Barcelona, 2013
  • ICONOCLASISTAS. Manual de mapeo colectivo. Tinta Limón, Buenos Aires, 2013

Del Mapa al laberint II

  • DELEUZE, G. y Guattari, F. Mil mesetas. Pre-textos, Valencia, 1994 [selección]
  • HAN, B-C. En el enjambre. Herder, Barcelona, 2014
  • SOJA, E. Posmetrópolis. Traficantes de sueños, Madrid, 2008 [fragmento]
  • WEIZMAN, E. Enjambres, en A través de los muros. Cómo el ejército israelí se apropió de la teoría crítica postmoderna y reinventó la guerra urbana, Errata Naturae, 2012

Altres comportaments cartogràfics en l'art contemporani

  • FRIEDMAN, M. El mundo es plano, después de todo…, en New York Times, 3 de Abril de 2005
  • HOLMES, B. Descifrar el futuro, en Escape the Overcode. Activist Art in the Control Society, Van Abbemuseum, Eindhoven, y WHW, Zagreb, 2009
  • KRAUSS, R. La escultura en el campo expandido, en October, 1979
  • KYGIER, J. Y WOOD, D. Ce n’est pas le monde, en Rethinking maps, Routledge, New York, 2011

Bibliografia recomanada

  • AA.VV. Preguntas sobre Geografía. Entrevista a Michael Foucault en Herodote, 1976
  • AGAMBEN, G. ¿Qué es lo contemporáneo?. Arcadia, Barcelona, 2009
  • BACHELARD, G. La poética del espacio. Fondo de Cultura Económica, México D.F. 2005
  • BAUDRILLARD, J. Cultura y Simulacro. Kairós, Barcelona, 2007
  • BORGES, J. L. El Hacedor. Mondadori, 2012
  • CARBALLO, F. Hacia la cartografía de un nuevo mundo: pensamiento descolonial y desoccidentalización (un diálogo con Walter Mignolo) en Otros Logos. Revista de Estudios Críticos, 2012
  • CARERI, F. Walkscapes. El andar como práctica estética. Gustavo Gili, Barcelona, 2013
  • DE DIEGO, E. Contra el Mapa. Siruela, Madrid, 2008
  • DEBORD, G. Teoría de la Deriva, en La realización del arte, Madrid, Literatura Gris, 1999
  • DEBORD. G. La Sociedad del Espectáculo. Pre-textos, Valencia, 1999
  • DELEUZE, G. Y GUATTARI, F. Mil mesetas. Pre-textos, Valencia, 1994
  • DIDI-HUBERMAN G. Atlas. Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía, 2010
  • DODGE, M, KITCHIN, R Y PERKINS, C. Rethinking maps. Routledge, New York, 2011
  • FARINELLI, F. Del Mapa al laberinto. Bernat Lladó (ed.), Icaria, Barcelona, 2013
  • FRIEDMAN, M. The World is flat. Farrar, Straus and Giroux, New York, 2005
  • GARFIELD, S. En el Mapa. De cómo el mundo adquirió su aspecto. Taurus, Madrid, 2013
  • GUATTARI, F Y ROLNIK, S. Micropolítica. Cartografías del deseo. Traficantes de Sueños, 2006
  • HARLEY, B. Hacia una deconstrucción del mapa, en La nueva naturaleza de los mapas. Fondo de Cultura Económica, México D.F. 2005
  • HOLMES, B. Descrifrar el futuro, en Escape the Overcode. Activist Art in the Control Society, Van Abbemuseum, Eindhoven, y WHW, Zagreb, 2009
  • ICONOCLASISTAS. Manual de mapeo colectivo, en iconoclasistas.net. 2013
  • JAMENSON, F. El Posmodernismo o la lógica del capitalismo avanzado. Paidós, Barcelona, 1991
  • KRAUSS, R. La escultura en el campo expandido, en October, 1979
  • LATOUR, B. Ciencia en acción. Cómo seguir a los científicos e ingenieros a través de la sociedad. Labor, Barcelona, 1992
  • LEFEBVRE, H. La producción de espacio. Capitan Swing, Madrid, 2013
  • PARNET, C. Abecedario de Gilles Deleuze. Pierre-André Boutang, 1996
  • RAMÍREZ SÁNCHEZ, A. L. Historia y cartografía de América. Un estudio sobre la conformación del continente americano a través de las crónicas y mapas de 1492 y 1507. [Tesis de Máster en Historia], Universidad Nacional Autónoma de México, Facultad de Filosofía y Letras, 2011
  • SOJA, E. Posmetrópolis. Traficantes de sueños, Madrid, 2008
  • THROWER, N.J.W. Mapas y Civilización. Serbal, Barcelona, 2002
  • WEIZMAN, E. A través de los muros. Cómo el ejército israelí se apropió de la teoría crítica postmoderna y reinventó la guerra urbana. Errata Naturae, 2012